“Tòquio Blues”

 toquio-blues_9788497871129Dades de l’edició

  • Títol: Tòquio Blues (Norwegian woods) – ノルウェイの森,
  • Autor: Murakami Haruki – 村上春樹 –
  • Editorial: Editorial Empúries Narrativa
  • Editorial japonesa: Kōdansha
  •  Traducció: Albert Nolla
  • Fotocomposició: Víctor Igual
  • Número de pàgines: 304
  • Format: Rústega amb solapes
  •  PVP: 21,65 euros
  • Any de l’edició catalana: 2005
  • Edició japonesa: 1985

Continua la lectura de “Tòquio Blues”

Història de Shunkin (1933)

Dades de l’edició

  • Títol: Història de Shunkin 春琴抄
  • Autor: Jun’ichiro Tanizaki, 谷崎潤一郎 (1886-1965)
  • Editorial: Lapislàtzuli Editorial scp
  • Edició literària: Ko Tazawa (1953)
  • Traducció: Ko Tazawa i Joaquim Pijoan
  • Il·lustració: Yui Obata
  • Cal·ligrafia: Yuka Fujii Tazawa
  • Disseny: Laura Torres
  • Número de pàgines: 113
  • Format: 14 x 21cm
  • PVP: 15 euro
  • Any de l’edició catalana: 2017
  • Edició japonesa: 1933

Continua la lectura de Història de Shunkin (1933)

La influencia del cuento “Taketori monogatari” en “Saint Seiya”

Saori Kidō es uno de los personajes principales de Saint Seiya, un manga conocido en nuestro país con el título de Los Caballeros del Zodíaco. Es una obra del género shōnen dibujada y guionizada por Masami Kurumada, editada en 1986.

Continua la lectura de La influencia del cuento “Taketori monogatari” en “Saint Seiya”

Rashōmon (1915)

Dades de l’edició

  • Títol:Rashōmon, 羅生門
  • Autor: Ryūnosuke Akutagawa, 芥川龍之介 (1892-1927)
  • Editorial: Lapislàtzuli Editorial scp
  • Edició literària: Ko Tazawa (1953)
  • Traducció: Ko Tazawa i Joaquim Pijoan
  • Il·lustració: Yui Obata
  • Cal·ligrafia: Yuka Fujii Tazawa
  • Disseny: Laura Torres
  • Número de pàgines: 74
  • Format: 14 x  21cm
  • PVP: 12 euros
  • Any de l’edició catalana: 2017
  • Edició japonesa: 1915

Continua la lectura de Rashōmon (1915)

Diari de Tosa (932)

Començo aquesta nova secció amb una obra escrita l’any 932, al Japó de l´Era Heian (712 – 1185). En aquella època la literatura es produïa a la cort Imperial. Des de el  segle VIII fins al segle XII la literatura japonesa va tenir el seu període daurat, equiparable al segle d’or de la literatura catalana al segle XVI i el segle XVI a la literatura castellana.

Del període Heian ens arriben les grans obres de la literatura clàssica japonesa tant a nivell de la poesia com contes d´Ise i les grans novel·les clàssiques como Heike Monogatari o Genji Monogatari. Aquestes obres són equiparables per la seva qualitat narrativa a El Quijote, traduïda al japonès pel professor Kunikazu Iwane (2012) i  Tirant lo Blanc, traduïda al japonès pel professor Ko Tazawa al 2007.

Continua la lectura de Diari de Tosa (932)

Los Silabarios del Japonés: Hiragana, Katakana y Rōmaji.

01.- Los sistemas de escritura de la lengua japonesa.

Imagen 01: Página del
Imagen 01: Página del “Kojiki”.

Me hubiera gustado seguir esta tercera entrada tratando el tema de la fonética japonesa pero para ello tenía que hacer referencias sobre el vocabulario específico de la lingüística y la traducción de la nomenclatura que utilizamos en castellano o inglés al japonés.

Es muy posible que  los conceptos que trataré en ese apartado fonético no se lleguen a comprender del todo si no se conoce el sistema de sinogramas que forma parte del grueso principal del léxico japonés.  Para ello en estas dos semanas trataré de explicar e ir un poco más allá sobre los silabarios y del kanji.

Continua la lectura de Los Silabarios del Japonés: Hiragana, Katakana y Rōmaji.