Literatura

«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança» (Pompeu Fabra, 1947)

Benvinguts! Aquesta part del blog neix per unificar les dues bitàcores que vaig crear per parlar sobre cultura japonesa. Crec que és molt més enriquidor tenir-ho tot centralitzat en una mateixa pàgina. Aquesta part del blog és una mica més arriscada perquè escriuré només sobre llibres que s’han traduït i publicat en llengua catalana. A més, aquesta part sorgeix d’una evolució personal i acadèmica que va néixer amb la meva voluntat d’iniciar-me en el camí de la traducció del japonès al castellà i al català. Trobaràs una petita cronologia de les obres que aniran sortint en aquest blog i que de moment enllaçaran amb l’antiga pàgina que havia creat.

Com deia fa poc en TAZAWA Ko, doctor de filologia catalana, cal ordenar una mica les obres de la literatura japonesa que s’han editat en català. Així que he decidit fer d’aquell apartat una nova pàgina d’informació en català. D’això es tracta, de parlar una mica de les obres que s’han publicat i indexar cronològicament les obres que s’han anat publicant.

Dins d’aquesta secció trobaràs títols i informació sobre diferents obres literàries que s’han traduït i publicat en català. Aquest índex està dividit pels períodes històrics del Japó. A més, a cadascun dels apartats trobaràs el títol de l´obra, l’autor i l’any de publicació al Japó i a Catalunya del material que pots trobar en aquest índex cronològic.

Una breu introducció

La literatura japonesa comença amb l’aparició del kojiki, (古事記, Cròniques dels fets antics, 712) que recull els mites sobre la fundació del Japó des de temps mitològics. Aquest recull va ser escrit en japonès però utilitzant el sistema d’escriptura xinès agafant el seu valor fonètic i no semàntic.

La segona obra que va aparèixer va ser el Nihonshoki, (日本書紀, Cròniques del Japó, 720) que recull els mites fundacionals del Japó. Aquest compendi, encara que escrit al Japó, es va redactar en xinès clàssic, la llengua culta del moment, ja que va ser utilitzat com a eina propagandística de la Dinastia Imperial japonesa a la Cort de la Dinastia Tang (618-907).

La tercera obra que es va publicar en llengua japonesa va ser el Manyōshū, (万葉集, El compendi de les deu mil fulles, 759) que recull tota la poesia tradicional japonesa que fins a aquells moments passava de generació en generació per transmissió oral. Aquesta obra va ser el pròleg de l’edat daurada de la literatura japonesa del període Heian.

Índex cronològic de les obres publicades

Heian (712-1185)

932: Diari de Tosa, KI NO Tsurayuki, Clàssics de l’Orient, Publicacions de la UAB, 2009.

Kamakura (1185-1333)

1200: Cent de Cent,FUJIWARA NO Taika, Edicions Vitel·la, 2011.
1212: Crònica de la cabana,KAMO NO Chōmei.L’Art de la memòria, 2014.

Muromachi (1333 – 1573)

Període dels Regnes Combatents (1574 – 1603)

Edo (1604 – 1868)

1609-1813. Marea Baixa: haikús de la primavera i l’estiu:,Diferents Autors, La Magrana, 1997.

Meiji (1868 – 1912)

1900: El Bushido, el camí del Samurai,NITOBE Inazō, Angle Editorial, 2017.
1904: Contes populars del Japó,Editorial «L’Avenç», Barcelona
1906: El llibre del Te, OKAKURA Kakuzō, Editorial Catalonia, 1927.
- El llibre del Te. OKAKURA Kakuz ō,Editorial Catalonia, 1930.
- El llibre del Te. OKAKURA Kakuzō, Alta Fulla, 1976.
1909: Balades i contes japonesos, Editorial «L’Avenç», Barcelona.