Crònica de la cabana (1212)

Previsualitza(s’obre en una pestanya nova)

 

• Títol original: Hōjōki (方丈記) 
• Autor: Kamo no Chōmei (1155-1216)
• Editorial: L’Art de la memòria
• Edició: bilingüe (Japonès – Català)
• Traducció: Jordi Mas i López
• Número de pàgines: 100
• ISBN: 978-84-942376-0-7
• PVP: 17,50 €

 

 

«El corrent no s’interromp en cap moment, però el riu no duu mai la mateixa aigua. L’escuma que sura a les gorgues adés desapareix, adés es forma, però mai no dura gaire ».

 

El context històric

Els segles XII i XIII pel Japó van ser uns segles de decadència, la Cort de Heian va entrar en crisi i l’aristocràcia va perdre el control sobre el país. La batalla final entre els clans dels Minamoto i els Taira, que podem llegir a Heike Monogatari, van acabar per esgotar l’esplendor de la Cort Imperial. A partir d’aquest moment es va donar pas a una nova etapa on els clans militars van acaparar tot el control polític. L’Emperador i la seva Cort van quedar marginats dels afers polítics del país.
La decadència de Heian es va fer notòria a mesura que el conflicte militar avançava cap a una guerra civil. Finalment, el 1185, va començar el primer bakufu amb la capital a Kamakura. Els diferents shogunats havien marginat completament el Mikado i la noblesa estava totalment arruïnada. Precisament, d’aquest període convuls sorgeix la figura de Kamo no Chōmei que reflecteix en la seva obra la decadència d’una ciutat que ho va ser tot.

«Els cossos. de la gent que moria de fam s’apilaven fora els murs de les mansions i a les vores dels camins i […] l’olor  de putrefacció envaïa l’aire i et trobaves constantment  amb la terrible visió dels cossos en descomposició. (Chōmei,1212/2014:45).

En  aquest paràgraf de l’autor ens presenta una imatge desoladora de la capital imperial. Una mateixa visió que tindrem un segle més tard a Europa amb l’aparició de la Pesta Negra que va porta la decadència, entre altres països, a la Corona d’Aragó. Precisament, amb aquesta descripció de la mort ens fa mostrar un Japó pròxim que també va patir una profunda crisi com la que es va viure darrera la descomposició del poder romà al segle V i l’arribada de la pesta bubònica al segle XIV.

Per tant,  Kamo no Chōmei, puix que va ser un testimoni que va veure la fi d’una era de gran riquesa i esplendor cultural, ens mostrarà l’altra part de la vida, la més austera i retirada que ens evoca al concepte  estètic del wabi-sabi. Amb la redacció del  Hōjōki,
ens ensenya el pas que dóna un home de la cort que abandona una ciutat en crisi i se´n va a viure a una cabana a la muntanya, lluny de tot el que havia viscut fins aquells moments:

Ara que sóc a la seixantena, m’he fet una cabana perquè s’hi  esvaneixi la rosada i hi acabin de caure les darreres fulles. Tan sols és un sostre com el que bastiria un caçador per passar-hi una nit, o com els capolls que els cucs de seda teixeixen  quan són prou vells» (Chōmei,1212/2014:63).

L’edició catalana

L’edició de que va publicar L’Art de la Memòria és molt acurada puix que es tracta d’una edició bilingüe japonès-català. A més, la introducció escrita per en Jordi Mas ens contextualitza el període històric que va viure en Kamo no Chōmei. Àdhuc, la pròpia traducció té un caire poètic encara que sigui prosa. Açò fa que l’adquisició d’aquesta edició guanyi molts punts en comparació amb l’edició en castellà.

L’edició castellana de l’editorial Hiperión perd molta força per una sèrie de punts en comparació amb la catalana. La introducció, encara que no és dolenta, és molt menys extensa que la desenvolupada per en Jordi Mas. Igualment es tracta d’una edició bilingüe realitzada per en Carlos Álvarez Crespo que no té el punt poètic que si trobem en català. Tanmateix, encara que sigui una edició bilingüe, la versió japonesa es troba escrita en japonès romanitzat, cosa que no trobem a l’edició catalana on la versió japonesa està escrita en japonès no romanitzat. Per comprovar aquestes petites diferències de les dues traduccions podem llegir les primeres frases de cadascuna de les dues edicions :

1. «Fluye incesante el río y su agua nunca es la  misma. La espuma flota en el remanso, ora formándose , ora disolviéndose, permaneciendo efímeramente. De igual forma sucede con el hombre y sus moradas en la Tierra (Álvarez,2009:33).
2. «El corrent no s’interromp en cap moment, però el riu no duu mai la mateixa aigua. L’escuma que sura a les gorgues adés desapareix, adés es forma, però mai no dura gaire. En aquest món passa el mateix amb la gent i les seves llars» (Mas,2014:27).

L’edició catalana és fàcil de llegir, a més es tracta d’un llibre petit que arriba a les cent pàgines. Encara que el català que utilitza el traducció no deixa de ser un registre d’un català culte i literari, la seva lectura és agradable i fàcil d’entendre per a tots aquells lectors que no estiguin acostumats a aquests determinats registres lingüístics. Àdhuc, si hem de valorar la qualitat i el preu d’aquest volum de la literatura japonesa en català fa cal pagar la pena fer-se amb aquesta edició si encara és possible desprès d’haver passat quatre anys de la seva publicació.

Valoració

• Qualitat del text: 10
• Facilitat de lectura:10
• Edició: 9
• Rellevància: 9
• Mitjana total: 9,5

«El cor, però, no em torna cap resposta, i em limito a recitar d’esma el nom d’Amida amb aquesta llengua impura i a restar en silenci» (Chōmei,1212/2014:97).

---

• Chōmei, Kamo no, (1212/2014).Crònica de la cabana, Girona, L’ Art de la Memòria (Traductor: Jordi Mas i López), 2014 [1212].
• Choomei, Kamo no, Un relato desde mi choza,  Madrid, Editorial Hiperión (Traductor: Jesús Carlos Álvarez Crespo), 2009 [1212]