La literatura al Japó va néixer al període de Nara (奈良市, 712-794). És en aquesta era quan es van escriure els primers texts en japonès: : el kojiki (古事記, 712), el Nihon Shoki (日本書紀,720) i el Manyōshū (万葉集, 712-759). Gràcies a la introducció del sistema d’escriptura xinès dels Han durant la dinastia següent, la dels Tang (唐朝, 618-907), va servir per construir l’anomenat Yamato Damashii (大和魂) o el Wakon Kansai (和魂漢才) car que no fou fins el següent període on la literatura escrita es va estendre per tota la Cort Imperial de Kioto (京都).
Al Període de Heian (794-1185) va continuar desenvolupant-se la literatura escrita que va néixer al període anterior a Nara. Aquest nou període, on la capital imperial es va traslladar a Kioto es considerat el període clàssic de la literatura japonesa. A més, la noblesa cortesana va tenir un control absolut de la política del país.
El naixement de la literatura cortesana
Aquest període es va estendre durant els segles VIII, IX, X i XI. La Cort, tancada dins la seva pròpia bombolla cultural, va desenvolupar l’art i la literatura. Aquesta es va aïllar de la població i la resta de classes socials van ser explotades per mantenir aquesta elit. La Cort de Heian va convertir-se en un luxós món artificial que estava allunyada de la realitat social del Japó d’aquest període.
L’Emperador va ser la màxima autoritat del palau, però, de fet, el veritable control polític el portaven els seus ministres. Àdhuc, la figura imperial va arribar a convertir-se en una marioneta sota el control polític de la família Fujiwara (藤原氏) i dels seus interessos polítics.
D’altra banda, la noblesa de Heian va ser la protagonista i consumidora de les obres literàries que es van produir. A més, per augmentar la seva influència dins de la Cort, molts nobles van voler emparentar-se amb la família imperial, sent els Fujiwara la família que més eficaçment ho va aconseguir. Açò va fer que moltes dones d’aquest clan es convertissin en esposes i mares d’emperadors.
Els diaris de capçalera: literatura de dones per a dones
Precisament, a Heian va néixer una nova forma de fer literatura escrita amb el sil·labari Hiragana (平仮名): Els diaris de capçalera escrits per dones de la noblesa. Com que l’escriptura en Kanji (漢字) estava reservada només als homes de la Cort, les dones van utilitzar els kana (仮名) per conrear una literatura en forma de diaris íntims on expressaven els seus sentiments i tot el que succeïa a Palau.
A més, els principis estètics i culturals que es van assentar cap a inicis del segle X gràcies a la publicació del Kokinshū (古今集), un compendi de poesia que portava el suport imperial i que va permetre que un segle després es produís el que es considera l’època clàssica de la literatura japonesa per la seva magnífica qualitat.
Açò va fer que la literatura de Heian fos una literatura de dones per a dones, puix que durant segles les kataribe (語り部) van ser les transmissores de la tradició oral. Així i tot, amb el pas del temps, es van convertir en les dames de companyia, les uneme (采女) o nyōbō (女房).
L’anonimat de les dones
La majoria de les dones de la Cort van ser anònimes puix que no participaven de la vida pública. Àdhuc, les nobles de la Cort vivien a prop dels cercles de poder convertint-se en les dames de companyia de les emperadrius o, com el cas de les dones de la família Fujiwara, es van convertir en mares i esposes dels emperadors japonesos. A més, moltes nobles de Heian es van convertir en escriptores de la Cort.
Els documents que van escriure estaven dirigits a la mateixa Cort de Heian. Amb la lectura d’aquests texts podem veure una estètica i uns valors femenins dins de l»època daurada de la literatura japonesa. Van ser uns valors basats en la delicadesa, tendresa i subtilesa aclaparadores. Les nobles de Heian vivien una vida ociosa dedicada a l’escriptura dels diaris de capçalera, la composició de poesia escrits en hiragana tot donant una magnífica empenta al desenvolupament d’un peculiar estil literari i van ajudar a consolidar el japonès escrit.
Quines obres podem destacar d’aquest període? El Kagerō nikki (蜻蛉日記), Makura no sōshi (枕草子) de Sei Shōnagon (清少納言); Murasaki Shikibu Nikki (紫式部日記); Izumi Shikibu Nikki (和泉式部); Sarashina Nikki (更級日記) i el famòs Genji Monogatari (源氏物語). Aquesta última novel·la és considerada, juntament amb l’anònim Heike Monogatari (平家物語), la gran epopeia narrativa de Heian, a més, els seus capítols reflecteixen tots els valors estètics i literaris de la gran epopeia narrativa d’aquest període de la literatura clàssica, comparables en qualitat i en extensió a La Ilíada i L’Odisea.
Per tant, podem considerar que la literatura de Heian va ser escrita per i pel consum intern de l’elit hegemònica del moment, els nobles. Aquests es consideraven superiors a la resta de la població. Així que, es consideraven els únics capacitats per governar el país. Dins de la capa social de la noblesa hi havia els yoki hito (善き人) o la «bona gent», per justificar el seu poder polític. La noblesa va ser la primera classe social d`aquella primitiva social japonesa.
La «bona gent»: l’elit cultural de la Cort de Kioto
La societat japonesa d’aquell moment va ser molt elitista. La classe dirigent es considerava superior a la resta la població. Les religions xintoista i el budisme i el pensament del confucianisme hi van tenir molt a veure. Tots aquests corrents defenien la creença de l’existència d’una jerarquia ascendent que estava vinculada amb la virtut i de formar part de les famílies nobles de la cort. Per què era així com havia de ser.
La realitat fou una correlació d’un conjunt d’actituds que van tallar de soca-rel qualsevol ambició personalista. Aquest tipus d’ambicions podien atemptar contra l’ordre establer. Així que s’intentava mantenir el control polític que havia teixit el clan Fujiwara, Gràcies a aquesta visió de com havia de ser la societat la cultura de Heian va ser brillant.
Per tant es pot afirmar que la literatura creada en aquest període es va nacionalitzar. A més, dins del camp de la poesia, el waka (和歌) va ajudar aquesta institucionalització. També fou una eina per justificar aquesta forma de vida cortesana que es basava en el refinament i el bon gust. Així que va acabar arrelant dins la vida quotidiana de palau.
Actualment, observem aquest període històric com un món irreal. Però, no deixava de ser una societat ordenada mitjançant les cerimònies, els vestits, els passatemps i la cal·ligrafia. La funció bàsica de l’art consistia a crear bellesa i poder-la apreciar en la seva plenitud. Això es va aconseguir amb el domini de les normes estètiques de la vida de la Cort. Els nobles es consideraven a si mateixos com «la bona gent».
L’estètica del «mono no aware»
L’estètica a l’art japonès es va formar al segle X i va consolidar un cercle cultural d’estetes japonesos que van anar guanyar pes dins de la noblesa. Les cartes perfumades i delicadament escrites contenien poemes. A més, es triava un paper adequat per a cada ocasió. Van ser durant aquests anys que va néixer el plaer del gaudi amb la contemplació dels cirerers i de la lluna.
Aquesta estètica va passar de generació en generació fins als nostres dies. A més, aquesta contemplació va generar un expressionisme literari basat en la sinceritat, el makoto, (誠) i va formar una actitud davant la vida que va crear el concepte del mono no aware (物の哀れ ).
El mono no aware va sorgir quan el cor vibra per una forta emoció. Aquest fet provocava una intensitat dels sentiments davant la contemplació d’un determinat objecte. No seria més que un sentiment profund per les coses. Àdhuc, van ser especialment essencials els conceptes de la fugacitat i la transitorietat de la joventut i de la vida, és a dir, de com és d’efímera la bellesa. La «bona gent» es deixava emportar per aquest concepte estètic, puix que d’aquesta manera mai es convertirien en persones egoistes o insensibles. Malgrat que aquest esteticisme va guanyar importància dins la societat, aquesta mai va deixar de ser ostentosa, egocèntrica i profundament individualista.
Es podria dir que dins de la literatura de Heian es va produir el màxim desenvolupament del mono no aware. Ultra, es va considerar com un símbol distintiu del bon gust i del fet de saber comportar-se en públic d’una noblesa que vivia en un món d’oci i de vida regalada. Tanmateix, l’observació de la natura i dels rituals socials d’aquesta vida contemplativa van crear una sublim experiència enfront de la brevetat de la vida mortal.
(Text publicat originalment en castellà per l’autor d’aquest blog a coolJapan.es)
Fonts:
- Texts consultats: Claves y Textos de la Literatura Japonesa: una introducción (2007) de Carlos Rubio, editorial Cátedra, Madrid | Cuentos de Ise (2010), prólogo y traducción de Jordi Mas López, editorial Trotta, Madrid | Texto escrito por Sergio Paterna [CoolJapan.es]
- Imatges de Wikipedia
GENGO NO SEKAI -言語の世界- 