Dades de l’edició

  • Títol: Història de Shunkin 春琴抄
  • Autor: Jun’ichiro Tanizaki, 谷崎潤一郎 (1886-1965)
  • Editorial: Lapislàtzuli Editorial scp
  • Edició literària: Ko Tazawa (1953)
  • Traducció: Ko Tazawa i Joaquim Pijoan
  • Il·lustració: Yui Obata
  • Cal·ligrafia: Yuka Fujii Tazawa
  • Disseny: Laura Torres
  • Número de pàgines: 113
  • Format: 14 x 21cm
  • PVP: 15 euro
  • Any de l’edició catalana: 2017
  • Edició japonesa: 1933

La qualitat d’una novel·la és pot mesurar amb diferents paràmetres: la qualitat de l’obra dins del context de l’autor i del seu temps, l’èxit que pot arribar a assolir amb la seva publicació, el  valor literari que se li pot donar amb el pas del temps…Són tota una sèrie d’elements que converteixen a un autor en un clàssic de la literatura universal. Aquest és el cas de l’autor que toca parlar avui: el mestre Jun’ichiro Tanizaki.

tanizaki
Jun’ichiro Tanizaki (1886-1965)

 

Gràcies a les seves obres produïdes al llarg de la seva vida va rebre el nom de «Gran Tanizaki», epítet potser equiparable al  de «Déu del manga» que va rebre el mestre Osamu Tezuka. Però la qüestió més bàsica és que gràcies al seu  llarg periple vital va escriure més de cent obres, entre novel·les, obres de teatre i diferents assajos que el van convertir en el millor escriptor.japonès del segle XX.

Com a escriptor va rebre una gran influència de la gran obra clàssica de la literatura japonesa: el Genji monogatari. La seva traducció al japonès modern va ser el gran repte de la seva vida i aquesta novel·la es va reflectir en tota la seva obra narrativa.

El mestre Jun’ichiro Tanizaki també va ser testimoni dels grans esdeveniments que el Japó va viure des de Meiji fins a la seva mort: la consolidació de la restauració imperial, l’expansió colonial japonesa per Àsia Oriental, el terratrèmol de Kantō, les dues guerres mundials, la recuperació econòmica… Uns temps tràgic, però apassionants a la vegada, on la literatura japonesa va fer-se grandiosa i es va donar a conèixer a nivell internacional.

Encara que mai va aconseguir el Premi Nobel de Literatura, com sembla que li passarà a en Haruki Murakami, va aconseguir una fita difícil  ja que l’any 1964 fou escollit membre honorífic de l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i de les Lletres, sent, per aquest fet, l’únic japonès en aconseguir-ho.

La literatura del Gran Tanizaki.

Parlar de l’escriptor Jun’ichiro Tanizaki també és parlar de la seva literatura, però sobretot i a nivell internacional, es parlar de L’elogi de l’ombra (1933). Gràcies a aquest assaig sobre l’estètica japonesa va aconseguir un excel·lent prestigi tant a Europa com als Estats Units. Aquest assaig posa en diàleg les diferències entre el sentit estètic occidental i el sentit estètic oriental. La base argumental del seu discurs el focalitza en la llum per destacar la inferioritat de la cultura oriental enfront de la cultura occidental que ell considerava superior.

Aquesta valoració de la superioritat de la cultura «occidental» d’en Tanizaki li va fer menysprear la seva pròpia tradició cultural. Amb la gran destrucció provocada pel terratrèmol de Kantō del 1923 va suggerir refer la capital a l’estil occidental.

A mesura que s’anava fent gran i el seu trasllat del seu domicilia a Kansai la seva estimació per la cultura occidental va anar minvant i va augmentar l’admiració i el respecte per la pròpia cultura  va començar a ser més valorada.

La seva literatura  conté un marc conceptual que li dona una gran riquesa que exhibeix en cadascuna de les seves produccions. El Gran Mestre escriu sobre l’antinaturalisme, l’esteticisme, l’art en el seu sentit més pur, l’epicureisme, l’hedonisme i el decadentisme.  La seva producció literària és queda curtíssima amb tot aquest marc filosòfic que li proporciona una profunditat que no reflecteix del tot la grandiositat de la seva obra.

Història de Shunkin (1933)

El Gran Tanizaki escriu dues de les seves millors obres a l’any 1933: l’esmentat assaig L’elogi de. l’ombra i l’obra de la qual tracta la ressenya d’avui. No podem oblidar que aquesta novel·la és el fruit de la seva millor etapa com a escriptor. El lector podrà comprovar com els principals trets característics de la seva producció els pot trobar d’una manera molt equilibrada. També observem com la bellesa femenina perfecta s’imposa davant l’amant que intenta aconseguir l’amor de l’estimada. La dona és d’un caràcter fort, desmesurat i fins i tot cruel que ho té tot gràcies a una mancança física, la ceguesa, que la transforma en una dona cruel i sense sentiments.

D’altra banda també s’observa un gran canvi conceptual en la seva visió de la cultura tradicional japonesa. Si abans la menyspreava ara li dona el gran tracte que és mereix. A Història de Shunkin observem un Japó tradicional que s’extingeix amb el pas del temps fins convertiran-se en només paraules escrites a un vell diari.

A més, com una gran excel·lència, ens mostra un estil propi, un experiment lingüístic en el qual cada capítol és només un paràgraf sense cap signe de puntuació. Aquest estil dificulta la lectura d’aquesta novel·la però a la vegada li dóna una personalitat pròpia i una càrrega de compressió lectora considerable.

Per tant, el Gran Tanizaki juga amb les paraules, les oracions i els paràgrafs convertint el text en una llarga oració que només acaba al final de cadascun dels capítols que formen aquesta novel·la. El tàndem format pels traductors Ko Tazawa i Joaquim Pijoan ens assegura una magnífica traducció en la nostra llengua.

Tampoc podem oblidar  una altra de  les  seves novel·les que va ser portada al cinema (1983), és tracta de Volves fines de neu, més coneguda pel nom Les germanes Makioka (1943-1948). Precisament, amb aquest relat es reflecteix el Japó dels anys 30. Una dècada turbulenta pel Japó i pel món.

Las-Makioka-Pelicula
Escena de la pel·lícula Les germanes Makioka

 

Sobre l’edició de Lapislàtzuli spc

Aquesta novel·la és el cinquè volum de la col·lecció de literatura japonesa que aquesta editorial publica en llengua catalana i Joaquim Pijoan ens ofereix una traducció acurada i propera a l’original japonès.

També cal esmentar que amb aquesta traducció no es manté l’experiment lingüístic que va utilitzar el Gran Tanizaki en japonès, car una llengua romànica com la catalana, no pot mantenir aquest tret principal i característic de la novel·la.

No cal dubtar que si aquesta obra hagués estat traduïda així la seva comprensió per part del lector s’hagués complicat considerablement.

En quant a l’edició podem dir que és una edició que manté un equilibri entre la qualitat, l’extensió i el preu final de venda al públic. A nivell lingüístic puc afirmar que és una traducció acurada amb un lèxic enriquidor i fàcil d’entendre. La seva sintaxi és senzilla sense mostrar un cert grau de complexitat que permet al lector avançar en la seva lectura. És un títol àgil i atractiu pel lector que estigui interessat en la literatura japonesa traduïda al català. A més sempre és un gran plaer llegir una obra del Gran Mestre Junichiro Tanizaki.

  • Qualitat del text: 9,5
  • Facilitat de lectura:9
  • Edició: 9
  • Rellevància: 9,5
  • Mitjana total: 9,5