He decidit que també faré petites traduccions en llengua catalana. D´aquesta manera enriquiré una miqueta més aquest bloc amb una segona llengua meta. També com a traductor em servirà d´ajuda per sortir de la zona de confort en la qual hi estic amb la llengua castellana.

Sobre el petit text que he traduït es tracta del primer capítol de la “Crònica de la cabana” escrita per Kamo no Chōmei a finals del segle XII. És un text que va ser escrit en japonès fa 900 anys. L´autor ens apropa a una realitat que és la fi de l´època daurada de la literatura japonesa i dels nobles de Heian (794-1185) que van capitalitzar el poder polítc durant quatre segles.

Els segles XII i XIII al Japó van ser molt semblants al que va pasar a Roma quan va desaparèixer el poder imperial als segles V i VI de la nostra era. Si ens volem fer una idea del que va passar a partir del segle XII Kamo no Chōmei ens pot donar una lleugera idea a partir de  la seva  pròpia experiència vital ja que en va ser testimoni.

Per comparar la qualitat de la meva traducció també he deixat les dues traduccions oficials que s´han publicat d´aquest text en el nostre país. Són dues traduccions professionals en llengua castellana i en llengua catalana. Així el possible lector d´aquest bloc i que conegui aquestes dues llengües podrà veure com d´un mateix text és poden fer dues traduccions completament diferents.

La versió oficial castellana és d´una prosa lleugera  com si fos un diari personal. En canvi la  traducció oficial catalana és molt més poètica que reflecteix encara més els sentiments de l´autor quan contempla la ruïna del món en el que viu i que l´obliga a prendre la decisió de viure en la soledat de si mateix.

1. Text en japonès.

行く川の流れは絶えずして、しかも本の水にあらず.よどみにうかぶうたかたはかつ消えかつ結びて、久しくとどまりたるためしなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如。

玉しきの都の中にむねを並べいらかをあらそへる、たかきいやしき人のすまひは、代々を経て、搗きせぬものなれど、これをまことかと尋ぬれば、昔ありし家はまれなり。或いはこぞ焼けてことしは造れりあるは大家ほろびて小家となる。住む人もこれに同じ。所もかはらず、人も多かれど、いにしへ見し人は、二三十人が中に、わづかに一人二人なり。あしたに死し、ゆふべに生るならいただ水のあわにぞ似たりける。

2.Proposta pròpia d´una possible traducció catalana.

“El riu que corre, sempre flueix, però l´aigua mai és la mateixa. L´escuma, surada al llit del riu, agafa forma i desapareix i no es manté per gaire temps. En aquesta vida tot és comparable als homes i llurs cases.

A la nostra brillant capital les llars plenes de gent competeixen enfilades. Les cases dels rics que tenen mansions,  passen de pares a fills, acaben pràcticament per ser reconstruïdes. Sincerament, si ho preguntèssim no trobaríem cases que fossin antigues ja fos per la reconstrucció del que es cremava o ja fos per la destrucció de les grans cases arruïnades per fer-les més petites. El mateix succeïa amb les persones que hi vivien.

Ni tampoc canvia l´espai ni tampoc la quantitat de gent que hi roman. Però de vint o trenta persones conegudes de feia temps  tan sols queden una o dues ja que moren de matinada i neixen a la vesprada. Simplement això és semblant a  l´escuma de l´aigua”.

3. Traducció  professional catalana per Jordi Mas i López.

Crònica de la cabana
Imatge 02: Portada de l´edició catalana (L´art de la memòria edicions).

“El corrent no s´interromp en cap moment, però, el riu no duu mai la mateixa aigua. L´escuma que sura a les gorgues adés desapareix, adés es forma, però mai no dura gaire.

En aquest món passa el mateix amb la gent i les seves llars. A la nostra enlluernadora capital sembla que  les cases de rics i pobres, que s´arrengleren els ràfecs maldant per alçar-los més amunt que els del costat, hagin estat allà durant generacions, però quan preguntem una mica, resulta que n´hi ha poques d´antigues. De vegades es torna a construir una casa que es va cremar l´any passat: d´altres, es tira a terra una gran mansió per fer-ne una de més petita.

El mateix es pot dir de la gent que hi viu. No canvia de casa i n´hi ha tanta com abans, però, de les vint o trenta persones que coneixem en altre temps, a penes  si en queden una o dues. Moren a l´alba i neixen al capvespre, com l´escuma damunt de l´aigua”.

Kamo no Chōmei.2014.”Crònica de la cabana”.Edicions l´art de la memòria.Gavà

4. Traducció professional castellana per Jesús Carlos Álvarez Crespo.

Relato desde mi choza
Imatge 03: Portada de l´edició castellana (Editorial Hiperión).

“Fluye incensante el río y su agua nunca es la misma. La espuma flota en el remanso, ora formándose, ora disolviéndose, permaneciendo efímeramente. De igual forma sucede con el hombre y sus moradas en la Tierra.

En nuestra deslumbrante capital, los tejados de las casas de ricos y pobres se alinean y parecen competir en importancia.  Se diría que han resistido durante generaciones, pero, si nos fijamos bien, son realmente pocas las que han soportado el paso del tiempo.

Un año se incendian y al siguiente se levantan de nuevo. Las mansiones se desvanecen para ser sustituidas  por otras más pequeñas. Así sucede también con sus moradores. El lugar en sí no cambia, ni tampoco la muchedumbre. Y aún así, de las veinte o treinta personas que un día conocí, apenas quedan una o dos”.

Kamo no Chōmei.2009.

Fuentes de las imágenes

Imatge 01:http:// danassays.wordpress.com/encyclopedia-of-the-essay/kamo-no-chomei/